Bona Pasqua a tots i a totes!

Cant, Dansa, Joia, Festa...

El Divendres Sant ens fèiem una pregunta: "Per què ha abandonat Déu a aquell home executat injustament per defensar la seva causa? Com podia Déu desentendre’s d'ell?".

Els deixebles encara tenien guardat en el seu cor el record de l’últim sopar. Havien intuït en les paraules i gestos de comiat de Jesús la immensitat  de la seva bondat i del seu amor.

Tota la vida i les paraules de Jesús havia estat  una il·lusió ingènua? I fugen plens de por i de frustració cap a Galilea.

Poc temps després succeeix quelcom difícil d’explicar. Tornen de nou a Jerusalem i es reuneixen en nom de Jesús, proclamant a tots que el profeta ajusticiat és viu. Ja no tenen por a ser perseguits o a ser morts. ¿Qui els ha arrencat de la seva covardia i desconcert? ¿Per què parlen ara amb tanta audàcia i convicció? “Jesús està viu. Déu ho ha ressuscitat”. La seva convicció és unànime i indestructible. 

La resurrecció és quelcom que li ha succeït a Jesús. Aquesta és la convicció de tots. És un fet real que precedeix a tot el que els seus seguidors han pogut viure després. És l’esdeveniment que els ha arrencat del seu desconcert i frustració, transformant d’arrel la seva adhesió a Jesús.  De diverses maneres i amb llenguatges diferents, tots confessen el mateix: “Jesús ha mort i ha ressuscitat”. Déu li ha infós la seva vida”.

Aquesta és la gran garantia que tot allò que Jesús va dir i va fer porta a la plenitud, a la Resurrecció, per sempre més Viurem!

Donem gràcies a Déu. Cantem, ballem, saltem de goig!

Necessito dir-vos que Déu és bo,

que la primavera és bonica,

que la Vida ens empeny vers la Plenitud.

Necessito dir-vos que la meva joia,

i la meva esperança acabada de néixer, és CRIST RESSUSCITAT!

Amics, amigues: som Lliures!

Ell camina al nostre costat... Ens dona la Pau...

I mai no ens deixarà perquè...

Crist ha ressuscitat!

Viu entre nosaltres!